Noche estrellada és un cant bellíssim a la infància, un record nostàlgic que viatja al nostre passat, una mirada sensible i lírica vers aquell infant que un dia tots varem ser: ens recordem de les nostres pors?, d’aquells pensaments íntims que elaboràvem en el despertar de la nostra primera consciència a la vida?
Descobríem la soledat, però alhora ens buscàvem companys imaginaris per palpar, per descobrir l’abisme que s’obria al nostre davant, l’abisme al misteri de la vida. Intuïtivament descobríem que ara, a partir d’aquell precís moment en què copsavem aquesta realitat, la vida ens pertanyia i ens tocaria, irremediablement, creuar la línia, el nostre propi perfil, la nostra pròpia ombra, de manera decidida i capbussar-nos en el món.
L’obra té un munt d’imatges magistrals.. una podria ser aquella que amb un text lleuger, com de pas diu: “Si sólo quedaramos nostros dos en el mundo, ¿tendrías miedo?”
És una imatge que visualment té diferentes missatges simbòlics: les dues finestres il•luminades (nosaltres dos), la lluna que sotja, el camí que ens condueix...
Una lectura molt recomanable per a les nits (estrellades) d’estiu!! No us la perdeu!
Títol La Noche estrellada / Jimmy Liao
Barbara Fiore, cop. 2010
Topogràfic: I ÀLBUMS LIA
